Barrera invisible: Impacte de la responsabilitat de la cura familiar no remunerada en dones i nenes a Barcelona

El Fons Monetari Internacional l’any 2019 va determinar que, al món, les dones guanyen un 63% menys que els homes, però dediquen el triple d’hores a feines no remunerades.

La cura familiar no remunerada, o economia de les cures, és un component essencial de qualsevol societat. Implica l’atenció i la cura de nens, persones grans, malaltes o amb discapacitats, així com la realització de tasques domèstiques. Tanmateix, aquesta càrrega recau desproporcionadament en les dones i les nenes.

L’economia de les cures es basa en l’amor, l’empatia i la responsabilitat de sostenir la vida dels éssers estimats, i en la majoria dels casos, són les mares, les filles, les germanes i les àvies les qui assumeixen la responsabilitat principal de la cura a la llar. Tot i que aquest paper dut a terme per les dones és inestimable, el seu impacte en les seves vides és profund i multifacètic.

L’Institut Nacional d’Estadística (INE) va indicar que l’any 2022 les dones treballarien més de 60 hores setmanals, concretament 63,3 hores, davant les 56,5 hores que, de mitjana, treballen els homes. Tanmateix, quan distingim entre feina remunerada i no remunerada, les xifres canvien. Aquí, la mitjana de feina de les dones gairebé duplica la dels homes: 26,5 hores davant 14. Aquesta desigualtat en la distribució de les responsabilitats de cura limita el seu accés a l’educació i al desenvolupament professional, obstaculitza el seu gaudi del temps lliure, redueix la seva participació en la vida política i contribueix a perpetuar la bretxa de gènere en l’àmbit laboral. En un món que lluita per la igualtat de gènere i per eliminar les barreres que impedeixen a les dones assolir el seu ple potencial, l’economia de les cures representa una barrera invisible però poderosa.

Barreres en l’accés a l’educació per a les dones joves
Un dels impactes més notables de la responsabilitat de la cura no remunerada en les dones i les nenes es reflecteix en la seva educació formal. Les nenes sovint es veuen obligades a assumir rols de cura a la llar des de molt joves, cosa que pot interferir amb la seva assistència a l’escola i el seu rendiment acadèmic. La necessitat de cuidar germans petits o atendre familiars malalts pot comportar absències freqüents i una disminució de la concentració a classe. Aquesta interrupció en l’educació pot donar lloc a taxes més altes d’abandonament escolar entre les nenes respecte als nens.

A més, les adolescents també poden veure’s forçades a deixar els estudis a causa d’embarassos no planificats, cosa que alhora augmenta la càrrega de cures en el seu rol com a mares joves. Això crea un cercle de desavantatge que pot perpetuar-se generació rere generació. La manca d’educació formal limita les seves perspectives laborals i redueix les seves oportunitats d’independència econòmica.

La influència de l’economia de les cures no s’atura a l’educació primària i secundària; també s’estén a l’educació superior. Les dones i les nenes que han assumit una càrrega desproporcionada de cura familiar sovint s’enfronten a desafiaments importants per accedir a l’educació universitària. La manca de temps, recursos i suport pot fer que obtenir un títol universitari sigui una meta inassolible.

Tot i els avenços en la igualtat de gènere en l’educació superior, les xifres encara reflecteixen disparitats notables. Les dones continuen estant infrarepresentades en camps d’estudi com la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques, en part a causa de les barreres que sorgeixen de les responsabilitats de cures no compartides. Així ho demostra l’informe més recent de l’INE, on segueixen essent les disciplines de salut i benestar les àrees més estudiades per les dones, sectors que no estan associats a alts nivells de remuneració.

Dones graduades en educació superior. Espanya 2021