Urgent: l’article 23.2 dels Drets Humans s’està incomplint perquè no hi ha igualtat salarial.
Feb 22, 2023
Urgent: l’article 23.2 dels Drets Humans s’està incomplint perquè no hi ha igualtat salarial.
Feb 22, 2023
Segons Amnistia Internacional, les dones a Espanya guanyen de mitjana un 13,5% menys que els homes, però s’enfronten a preus més alts a causa de la denominada ‘taxa rosa’.
Els drets humans estan en perill i almenys un d’ells s’està vulnerant. Aquest no és altre que l’article 23.2 marcat en la Declaració Universal i que dicta que “tota persona té dret, sense discriminació alguna, a igual salari per treball igual”. Les dades demostren tot el contrari a aquest precepte, ja que a Espanya de mitjana les dones guanyen un 13,5% menys que els homes per realitzar la mateixa feina o el que és el mateix, treballen aproximadament 48 dies gratis, segons assenyala Amnistia Internacional. Uns percentatges similars es troben a la resta de països europeus i s’agreugen quan ens allunyem d’aquest continent, com explica l’Organització de Nacions Unides (ONU).
Aquesta bretxa salarial canvia en funció de l’edat i els 36 anys es marquen com a data clau en un estudi elaborat per l’Agència Tributària. En aquest moment la remuneració que reben les dones es troba ja un 8% per sota de la dels homes i augmenta fins al 22,5% quan compleixen 55 anys. Tanmateix, la desigualtat laboral amb què conviuen les dones va més enllà. Moltes s’enfronten i xoquen amb el reconegut sostre de vidre o sòl enganxós, que per a la Comissió Europea provoca una “falta de representació femenina en els alts càrrecs empresarials”.
Els possibles orígens
Les dones arriben al mercat laboral a finals del segle XVIII amb motiu de la Revolució Industrial –datan els historiadors– i ja es troben amb la desigualtat salarial i de drets. Una de les causes que ho pot explicar i que apunten els professionals en matèria de gènere és el “distint accés a l’educació”. Altres com l’ONU assenyalen el sistema, que fa que les dones “restin relegades” a treballs de cures, que en moltes ocasions “estan fora de l’abast de les lleis laborals”. A això afegeixen, la maternitat i el fet que a partir de l’embaràs moltes dones es veuen obligades a reduir la seva jornada laboral per poder conciliar la vida familiar i professional. Des d’aquesta organització després de diversos estudis han conclòs que “les mares treballadores reben un salari menor que aquelles que no tenen descendents i la diferència augmenta proporcionalment amb cada nou fill”.
Tanmateix, si es sumen les hores de treball remunerat i no remunerat les dones realitzen “jornades laborals més llargues”, tal com indica un informe elaborat per la Comissió Europea. Els experts parlen del concepte “doble jornada” per referir-se a aquelles dones que després de complir amb la seva feina remunerada han d’assumir també el “treball reproductiu” –tasques relacionades amb el benestar i cura de la família–. Fins i tot, defineixen la “triple jornada” quan el no remunerat supera els límits i han d’assistir a reunions escolars o gestionar temes mèdics.
Salaris més baixos, despeses més altes
Com mostren les dades, el salari que perceben les dones és inferior, però nombrosos anàlisis asseguren que “la vida és més cara per a elles”. Les llargues jornades entre l’àmbit laboral i personal fan que estiguin “sometudes a alts nivells d’estrès” i puguin patir trastorns mentals, molèsties cardiovasculars, òssies… provocant una “major despesa” en tractaments mèdics. Tampoc cal oblidar la biologia femenina i amb això la menstruació, en la qual es necessiten productes higiènics i analgèsics per reduir les molèsties. Segons l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), la compra d’aquests articles durant els 40 anys de mitjana que dura el període pot superar els 2.000 euros.
Hi ha molts altres productes que tenen un “preu diferent” segons el gènere que els fa servir, i és quan s’aplica allò que els especialistes denominen “la taxa rosa”. Diversos informes que tracten aquest tema parlen que les dones paguen més per un mateix producte només perquè apareix una etiqueta que posa “per a dones”. Exemple d’això poden ser desodorants, gels, perfums, cremes de cura de la pell o guants per rentar, que augmenten el seu preu segons baixa la talla. L’Oficina de Consum de Nova York va realitzar un estudi per demostrar aquest fet i, després d’analitzar 800 productes de categories variades, van concloure que l’augment en el cost arribava fins al 50% i provocava que les dones haguessin de pagar de mitjana 1.400 dòlars més a l’any.
Aquest fenomen també es veu en serveis com algunes perruqueries, on a una dona li costa el doble de diners tallar-se el cabell, o a les tintoreries, el cost d’una peça catalogada com a femenina rep un plus quan el tractament és el mateix. L’advocada de la Universitat de Califòrnia, Celeste Kauffman, assenyala que els estereotips de gènere o les pressions socials a les quals se sotmeten les dones sobre la seva “bellesa” fan que s’esperi que comprin determinats productes perquè aquest aspecte “té un preu” o que tinguin un gran armari de roba, i apunta que “la moda femenina canvia més ràpid”.
A més d’aquestes despeses, moltes dones destinen gran part dels seus ingressos a “l’educació, alimentació i salut de la seva família”, com publica l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). Tot aquest context fa que les dones invertissin un 29% menys que els homes i perdin aquesta oportunitat de “generar estalvis per al futur”. Així ho explica un informe del banc N26 després d’enquestar més de 16.000 dones, que van confessar que volen augmentar la seva inversió, però gairebé la meitat d’elles no ho poden fer per “falta de diners o de coneixements”.
Per revertir la bretxa de gènere, la Unió Europea va marcar la igualtat salarial com a dret fonamental fa 45 anys. Com demostren les xifres, encara no s’ha aconseguit i segueixen treballant en sistemes de vigilància de dades salarials de les empreses, entre altres accions. Si això continua així, des de l’ONU consideren que es trigarien “257 anys a assolir la igualtat econòmica entre gèneres a tot el món”. En cas que això passi, portaria “importants beneficis” perquè els nivells de pobresa caurien, més dones arribarien a càrrecs de direcció i augmentaria la productivitat a les empreses, recorda l’Observatori de la Igualtat i l’Ocupació. Ells mateixos no volen deixar passar que, al cap i a la fi, la igualtat salarial és un dret i un reconeixement a la feina que realitzen milions de dones cada dia.
Enllaços d’interès:
Anàlisi de la bretxa salarial de gènere a Espanya. Identificant les causes per trobar les solucions. Elaborat per CEOE i PWC. https://www.pwc.es/es/publicaciones/
diversidad/analisis-brecha-salarial-genero-espana-ceos-pwc.pdf
Com combatre la bretxa salarial entre homes i dones a la Unió Europea. Confeccionat per la Comissió Europea. https://www.inmujeres.gob.es/
publicacioneselectronicas/documentacion/
Les dones i la inversió, estudi de la bretxa de gènere per N26. https://blog.stockcrowdin.com/las-mujeres-y-la-inversi%C3%B3n-estudio-de-la-brecha-de-g%C3%A9nero
Ser dona en la nostra societat capitalista i sexista és costós. Article elaborat per Celeste Kauffman sobre la ‘taxa rosa’. https://www.dejusticia.org/column/el-costo-de-ser-mujer/
Segons Amnistia Internacional, les dones a Espanya guanyen de mitjana un 13,5% menys que els homes, però s’enfronten a preus més alts a causa de la denominada ‘taxa rosa’.
Els drets humans estan en perill i almenys un d’ells s’està vulnerant. Aquest no és altre que l’article 23.2 marcat en la Declaració Universal i que dicta que “tota persona té dret, sense discriminació alguna, a igual salari per treball igual”. Les dades demostren tot el contrari a aquest precepte, ja que a Espanya de mitjana les dones guanyen un 13,5% menys que els homes per realitzar la mateixa feina o el que és el mateix, treballen aproximadament 48 dies gratis, segons assenyala Amnistia Internacional. Uns percentatges similars es troben a la resta de països europeus i s’agreugen quan ens allunyem d’aquest continent, com explica l’Organització de Nacions Unides (ONU).
Aquesta bretxa salarial canvia en funció de l’edat i els 36 anys es marquen com a data clau en un estudi elaborat per l’Agència Tributària. En aquest moment la remuneració que reben les dones es troba ja un 8% per sota de la dels homes i augmenta fins al 22,5% quan compleixen 55 anys. Tanmateix, la desigualtat laboral amb què conviuen les dones va més enllà. Moltes s’enfronten i xoquen amb el reconegut sostre de vidre o sòl enganxós, que per a la Comissió Europea provoca una “falta de representació femenina en els alts càrrecs empresarials”.
Els possibles orígens
Les dones arriben al mercat laboral a finals del segle XVIII amb motiu de la Revolució Industrial –datan els historiadors– i ja es troben amb la desigualtat salarial i de drets. Una de les causes que ho pot explicar i que apunten els professionals en matèria de gènere és el “distint accés a l’educació”. Altres com l’ONU assenyalen el sistema, que fa que les dones “restin relegades” a treballs de cures, que en moltes ocasions “estan fora de l’abast de les lleis laborals”. A això afegeixen, la maternitat i el fet que a partir de l’embaràs moltes dones es veuen obligades a reduir la seva jornada laboral per poder conciliar la vida familiar i professional. Des d’aquesta organització després de diversos estudis han conclòs que “les mares treballadores reben un salari menor que aquelles que no tenen descendents i la diferència augmenta proporcionalment amb cada nou fill”.
Tanmateix, si es sumen les hores de treball remunerat i no remunerat les dones realitzen “jornades laborals més llargues”, tal com indica un informe elaborat per la Comissió Europea. Els experts parlen del concepte “doble jornada” per referir-se a aquelles dones que després de complir amb la seva feina remunerada han d’assumir també el “treball reproductiu” –tasques relacionades amb el benestar i cura de la família–. Fins i tot, defineixen la “triple jornada” quan el no remunerat supera els límits i han d’assistir a reunions escolars o gestionar temes mèdics.
Salaris més baixos, despeses més altes
Com mostren les dades, el salari que perceben les dones és inferior, però nombrosos anàlisis asseguren que “la vida és més cara per a elles”. Les llargues jornades entre l’àmbit laboral i personal fan que estiguin “sometudes a alts nivells d’estrès” i puguin patir trastorns mentals, molèsties cardiovasculars, òssies… provocant una “major despesa” en tractaments mèdics. Tampoc cal oblidar la biologia femenina i amb això la menstruació, en la qual es necessiten productes higiènics i analgèsics per reduir les molèsties. Segons l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), la compra d’aquests articles durant els 40 anys de mitjana que dura el període pot superar els 2.000 euros.
Hi ha molts altres productes que tenen un “preu diferent” segons el gènere que els fa servir, i és quan s’aplica allò que els especialistes denominen “la taxa rosa”. Diversos informes que tracten aquest tema parlen que les dones paguen més per un mateix producte només perquè apareix una etiqueta que posa “per a dones”. Exemple d’això poden ser desodorants, gels, perfums, cremes de cura de la pell o guants per rentar, que augmenten el seu preu segons baixa la talla. L’Oficina de Consum de Nova York va realitzar un estudi per demostrar aquest fet i, després d’analitzar 800 productes de categories variades, van concloure que l’augment en el cost arribava fins al 50% i provocava que les dones haguessin de pagar de mitjana 1.400 dòlars més a l’any.
Aquest fenomen també es veu en serveis com algunes perruqueries, on a una dona li costa el doble de diners tallar-se el cabell, o a les tintoreries, el cost d’una peça catalogada com a femenina rep un plus quan el tractament és el mateix. L’advocada de la Universitat de Califòrnia, Celeste Kauffman, assenyala que els estereotips de gènere o les pressions socials a les quals se sotmeten les dones sobre la seva “bellesa” fan que s’esperi que comprin determinats productes perquè aquest aspecte “té un preu” o que tinguin un gran armari de roba, i apunta que “la moda femenina canvia més ràpid”.
A més d’aquestes despeses, moltes dones destinen gran part dels seus ingressos a “l’educació, alimentació i salut de la seva família”, com publica l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). Tot aquest context fa que les dones invertissin un 29% menys que els homes i perdin aquesta oportunitat de “generar estalvis per al futur”. Així ho explica un informe del banc N26 després d’enquestar més de 16.000 dones, que van confessar que volen augmentar la seva inversió, però gairebé la meitat d’elles no ho poden fer per “falta de diners o de coneixements”.
Per revertir la bretxa de gènere, la Unió Europea va marcar la igualtat salarial com a dret fonamental fa 45 anys. Com demostren les xifres, encara no s’ha aconseguit i segueixen treballant en sistemes de vigilància de dades salarials de les empreses, entre altres accions. Si això continua així, des de l’ONU consideren que es trigarien “257 anys a assolir la igualtat econòmica entre gèneres a tot el món”. En cas que això passi, portaria “importants beneficis” perquè els nivells de pobresa caurien, més dones arribarien a càrrecs de direcció i augmentaria la productivitat a les empreses, recorda l’Observatori de la Igualtat i l’Ocupació. Ells mateixos no volen deixar passar que, al cap i a la fi, la igualtat salarial és un dret i un reconeixement a la feina que realitzen milions de dones cada dia.
Enllaços d’interès:
Anàlisi de la bretxa salarial de gènere a Espanya. Identificant les causes per trobar les solucions. Elaborat per CEOE i PWC. https://www.pwc.es/es/
diversidad/analisis-brecha-salarial-genero-espana-ceos-pwc.pdf
Com combatre la bretxa salarial entre homes i dones a la Unió Europea. Confeccionat per la Comissió Europea. https://www.inmujeres
.gob.es/publicacioneselectronicas
Les dones i la inversió, estudi de la bretxa de gènere per N26. https://blog.stockcrowdin.com/
las-mujeres-y-la-inversi%C3%B3n-estudio-de-la-brecha-de-g%C3%A9nero
Ser dona en la nostra societat capitalista i sexista és costós. Article elaborat per Celeste Kauffman sobre la ‘taxa rosa’. https://www.dejusticia.org
