Les dones són més vulnerables a contraure el VIH.
Nov 30, 2022
Les dones són més vulnerables a contraure el VIH.
Nov 30, 2022
Per factors com l’origen i les dificultats d’accés a l’educació i al treball, les més afectades són les que viuen a l’Àfrica subsahariana i l’Índia.
A mitjan 1981 es van diagnosticar els primers casos del Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH) al món. Tot va començar als Estats Units i pocs mesos després es va notificar a Espanya el primer cas que acabaria sent una pandèmia mundial. Tal com assenyala l’Organització Mundial de la Salut (OMS), aquest virus ataca el sistema immunitari i els tractaments poden evitar que avanci i no es desenvolupi el Síndrome d’Immunodeficiència Adquirida (SIDA).
Des dels primers casos registrats a la dècada dels 80 segons un informe de l’entitat ONUSIDA de Nacions Unides s’estima que al món 78 milions de persones han contret el VIH i actualment hi ha gairebé 37 milions de casos actius. A Espanya, el Ministeri de Sanitat indica que en total s’han notificat prop de 88.700 casos de SIDA i actualment hi ha entre 140.000 i 170.000 portadors del VIH.
El màxim de casos registrats es va produir a mitjans dels 90 i gràcies al tractament mèdic antiretroviral va disminuir “progressivament”, tot i que aquesta baixada s’ha alentit els últims anys. Això ho mostren les dades del Ministeri de Sanitat que quantifiquen 1.925 casos de VIH el 2020, dels quals un 15% aproximadament són dones menors de 35 anys la franja amb més incidència. Tal com indiquen experts mèdics, la malaltia “no es desenvolupa de la mateixa manera en dones i homes”. En el cas de les dones, poden trobar-se complicacions com un major risc de patir càncer de coll uterí, problemes en el cicle menstrual, més probabilitat de desenvolupar osteoporosi, afectació més primerenca de la menopausa o el risc de transmetre-ho al fetus durant l’embaràs.
L’últim estudi de vigilància epidemiològica sobre el VIH i el SIDA a Espanya mostra un augment en la transmissió del virus en relacions de naturalesa heterosexual, ja que un 80,5% dels nous casos en dones s’han produït en aquest tipus de relació. Per frenar aquestes xifres s’està treballant en el Pacte Social per la No Discriminació i la Igualtat de Tracte associada al VIH a càrrec del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social. Aquest pacte explica que les dones compten amb diferències biològiques que provoquen que tinguin almenys el doble de probabilitats de contraure VIH. Això no és tot i, especifica que diversos factors socials, econòmics i culturals col·loquen les dones en una “situació de risc major” davant aquest virus.
Condicionants de vulnerabilitat
Patir violència de gènere, viure en una societat patriarcal, la situació familiar o l’accés limitat a l’educació i al treball són condicions que augmenten la probabilitat de contreure VIH. Així ho enumera un informe de situació elaborat per ONUSIDA juntament amb l’OMS sobre el VIH. Per exemple, es menciona que quan una dona jove és expulsada de la família s’enfronta a la marginació social i, en la majoria dels casos, recorre a l’explotació sexual per sobreviure, fet que augmenta la vulnerabilitat a la infecció per VIH. A més, expliquen que en països amb gran incidència de VIH, la violència de gènere en la parella pot augmentar fins a un 50% les probabilitats que la dona contreu el virus.
Un altre dels condicionants és la dificultat per accedir a l’educació i al món laboral. Com es desenvolupa a la investigació, aquelles dones sense estudis o amb un baix nivell educatiu acaben en feines mal remunerades que provoquen ingressos baixos. Aquesta situació econòmica fa que la dona hagi de dependre de la seva família o, si està sola, tingui una baixa qualitat de vida i es deteriori el seu estat de salut, augmentant el risc de patir VIH i posteriorment SIDA. No obstant això, l’estudi també indica que moltes de les dones que aconsegueixen accedir a l’educació es troben amb un sistema que reforça la cultura patriarcal i els estereotips discriminatoris que limiten l’ensenyament sobre salut sexual i els mètodes de prevenció del VIH.
A tot això s’hi suma el lloc de naixement de les dones, que és una de les variables de major vulnerabilitat per patir VIH, tal com assenyala la investigació ‘En perill’ d’ONUSIDA. A Espanya, com mostren diversos estudis, igual que a la major part dels països europeus, el percentatge de dones que es contagien de VIH és inferior al dels homes. Aquesta diferència es redueix als països de l’Àfrica subsahariana, on les dones i adolescents són les més afectades per aquest virus perquè cada dos minuts es registra un nou contagi i s’estima que tenen tres vegades més possibilitats de contreure el virus que els homes.
Més enllà del continent africà hi ha l’Índia, que s’ha convertit en un dels països amb més casos de VIH entre dones, segons Nacions Unides. L’àmbit rural és on creixen més ràpidament els casos i ho atribueixen a la manca d’informació i conscienciació de la població. Un programa de la Fundació Vicente Ferrer ha donat una altra clau i ha denunciat que a “les zones rurals les dones pateixen desnutrició perquè, segons les tradicions, són les últimes en l’ordre d’alimentació”. Aquestes costums afecten des de la infància, fent que “una nena estigui pitjor alimentada que un nen”, i aquest dèficit nutricional dificulta l’eficàcia del tractament antiretroviral i, per tant, s’augmenten els índexs de mortalitat.
El retard en la detecció
Per al Comitè Assessor de Vacunes de l’AEP “no existeix cap altra malaltia en què l’estigma i la discriminació social siguin tan determinants com el SIDA”. Aquest context, juntament amb la desinformació, produeix un retard en la realització de proves i el diagnòstic del VIH. Tant és així que el Ministeri de Sanitat apunta que a Espanya un 13% de les persones portadores del VIH no ho saben. Durant les jornades ‘Juntes i VIHvas’ coordinades per CESIDA, la ponent i doctora de l’Hospital Clínic Universitari de València, María José Galindo, va destacar que “les dones amb VIH a Espanya es diagnostiquen més tard i en pitjor situació immunològica”. A més, ha afegit que “la majoria d’assaigs clínics es fan en homes i s’extrapolen a les dones, quan els fàrmacs afecten de manera molt diferent”. El rol de cuidadora que recau sobre les dones a nivell social fa que “en moltes ocasions es descuidin a elles mateixes i el tractament”.
A la Conferència Internacional de la Sida, ONUSIDA ha donat la veu d’alarma, alertant que “les dades noves de l’any passat són aterridores”, amb quatre casos nous per minut, cosa que suposa 1,5 milions de noves infeccions i més de 650.000 morts. Per revertir aquestes xifres, des de l’OMS es treballa en el pla 95-95-95, que pretén que el 2030 el 95% de les persones amb VIH estiguin diagnosticades, el 95% rebin tractament i el 95% tinguin càrrega viral indetectable, sempre amb un 0% de discriminació. Tot i això, des d’ONUSIDA reclamen augmentar la inversió i fer una distribució equitativa per no arribar a un dels moments més perillosos del VIH. Al final, més del 80% dels casos es donen en països amb baixos ingressos, on les dones són el sector més vulnerable.
Enllaços d’interès:
Claus per entendre l’enfocament d’acció accelerada per posar fi a l’epidèmia de SIDA per al 2030. https://www.unaids.org/sites/default/files/media_asset/201506_JC2743_Understanding_
Informe mundial sobre la sida 2022 ‘En perill’ per ONUSIDA. https://www.unaids.org/sites/default/files/media_asset/2022-global-aids-update-summary_es.pdf
Estudi del Ministeri de Salut sobre la Vigilància Epidemiològica del VIH i SIDA a Espanya el 2020. https://www.sanidad.gob.es/ciudadanos/enfLesiones/enfTransmisibles/sida/vigilancia/
Informe de situació sobre VIH i violència basada en gènere: una aproximació des de les determinants socials per ONUSIDA i l’OMS. https://www.paho.org/gut/dmdocuments/
INFORMEDESITUACION.VIH%20y%20VBG.PDF
L’hospital de la Fundació Vicente Ferrer, un centre de referència a tota l’Índia. https://fundacionvicenteferrer.org/es/blog/el-hospital-de-la-fundacion-vicente-ferrer-un-centro-de-referencia-en-toda-la-india
Per factors com l’origen i les dificultats d’accés a l’educació i al treball, les més afectades són les que viuen a l’Àfrica subsahariana i l’Índia.
A mitjan 1981 es van diagnosticar els primers casos del Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH) al món. Tot va començar als Estats Units i pocs mesos després es va notificar a Espanya el primer cas que acabaria sent una pandèmia mundial. Tal com assenyala l’Organització Mundial de la Salut (OMS), aquest virus ataca el sistema immunitari i els tractaments poden evitar que avanci i no es desenvolupi el Síndrome d’Immunodeficiència Adquirida (SIDA).
Des dels primers casos registrats a la dècada dels 80 segons un informe de l’entitat ONUSIDA de Nacions Unides s’estima que al món 78 milions de persones han contret el VIH i actualment hi ha gairebé 37 milions de casos actius. A Espanya, el Ministeri de Sanitat indica que en total s’han notificat prop de 88.700 casos de SIDA i actualment hi ha entre 140.000 i 170.000 portadors del VIH.
El màxim de casos registrats es va produir a mitjans dels 90 i gràcies al tractament mèdic antiretroviral va disminuir “progressivament”, tot i que aquesta baixada s’ha alentit els últims anys. Això ho mostren les dades del Ministeri de Sanitat que quantifiquen 1.925 casos de VIH el 2020, dels quals un 15% aproximadament són dones menors de 35 anys la franja amb més incidència. Tal com indiquen experts mèdics, la malaltia “no es desenvolupa de la mateixa manera en dones i homes”. En el cas de les dones, poden trobar-se complicacions com un major risc de patir càncer de coll uterí, problemes en el cicle menstrual, més probabilitat de desenvolupar osteoporosi, afectació més primerenca de la menopausa o el risc de transmetre-ho al fetus durant l’embaràs.
L’últim estudi de vigilància epidemiològica sobre el VIH i el SIDA a Espanya mostra un augment en la transmissió del virus en relacions de naturalesa heterosexual, ja que un 80,5% dels nous casos en dones s’han produït en aquest tipus de relació. Per frenar aquestes xifres s’està treballant en el Pacte Social per la No Discriminació i la Igualtat de Tracte associada al VIH a càrrec del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social. Aquest pacte explica que les dones compten amb diferències biològiques que provoquen que tinguin almenys el doble de probabilitats de contraure VIH. Això no és tot i, especifica que diversos factors socials, econòmics i culturals col·loquen les dones en una “situació de risc major” davant aquest virus.
Condicionants de vulnerabilitat
Patir violència de gènere, viure en una societat patriarcal, la situació familiar o l’accés limitat a l’educació i al treball són condicions que augmenten la probabilitat de contreure VIH. Així ho enumera un informe de situació elaborat per ONUSIDA juntament amb l’OMS sobre el VIH. Per exemple, es menciona que quan una dona jove és expulsada de la família s’enfronta a la marginació social i, en la majoria dels casos, recorre a l’explotació sexual per sobreviure, fet que augmenta la vulnerabilitat a la infecció per VIH. A més, expliquen que en països amb gran incidència de VIH, la violència de gènere en la parella pot augmentar fins a un 50% les probabilitats que la dona contreu el virus.
Un altre dels condicionants és la dificultat per accedir a l’educació i al món laboral. Com es desenvolupa a la investigació, aquelles dones sense estudis o amb un baix nivell educatiu acaben en feines mal remunerades que provoquen ingressos baixos. Aquesta situació econòmica fa que la dona hagi de dependre de la seva família o, si està sola, tingui una baixa qualitat de vida i es deteriori el seu estat de salut, augmentant el risc de patir VIH i posteriorment SIDA. No obstant això, l’estudi també indica que moltes de les dones que aconsegueixen accedir a l’educació es troben amb un sistema que reforça la cultura patriarcal i els estereotips discriminatoris que limiten l’ensenyament sobre salut sexual i els mètodes de prevenció del VIH.
A tot això s’hi suma el lloc de naixement de les dones, que és una de les variables de major vulnerabilitat per patir VIH, tal com assenyala la investigació ‘En perill’ d’ONUSIDA. A Espanya, com mostren diversos estudis, igual que a la major part dels països europeus, el percentatge de dones que es contagien de VIH és inferior al dels homes. Aquesta diferència es redueix als països de l’Àfrica subsahariana, on les dones i adolescents són les més afectades per aquest virus perquè cada dos minuts es registra un nou contagi i s’estima que tenen tres vegades més possibilitats de contreure el virus que els homes.
Més enllà del continent africà hi ha l’Índia, que s’ha convertit en un dels països amb més casos de VIH entre dones, segons Nacions Unides. L’àmbit rural és on creixen més ràpidament els casos i ho atribueixen a la manca d’informació i conscienciació de la població. Un programa de la Fundació Vicente Ferrer ha donat una altra clau i ha denunciat que a “les zones rurals les dones pateixen desnutrició perquè, segons les tradicions, són les últimes en l’ordre d’alimentació”. Aquestes costums afecten des de la infància, fent que “una nena estigui pitjor alimentada que un nen”, i aquest dèficit nutricional dificulta l’eficàcia del tractament antiretroviral i, per tant, s’augmenten els índexs de mortalitat.
El retard en la detecció
Per al Comitè Assessor de Vacunes de l’AEP “no existeix cap altra malaltia en què l’estigma i la discriminació social siguin tan determinants com el SIDA”. Aquest context, juntament amb la desinformació, produeix un retard en la realització de proves i el diagnòstic del VIH. Tant és així que el Ministeri de Sanitat apunta que a Espanya un 13% de les persones portadores del VIH no ho saben. Durant les jornades ‘Juntes i VIHvas’ coordinades per CESIDA, la ponent i doctora de l’Hospital Clínic Universitari de València, María José Galindo, va destacar que “les dones amb VIH a Espanya es diagnostiquen més tard i en pitjor situació immunològica”. A més, ha afegit que “la majoria d’assaigs clínics es fan en homes i s’extrapolen a les dones, quan els fàrmacs afecten de manera molt diferent”. El rol de cuidadora que recau sobre les dones a nivell social fa que “en moltes ocasions es descuidin a elles mateixes i el tractament”.
A la Conferència Internacional de la Sida, ONUSIDA ha donat la veu d’alarma, alertant que “les dades noves de l’any passat són aterridores”, amb quatre casos nous per minut, cosa que suposa 1,5 milions de noves infeccions i més de 650.000 morts. Per revertir aquestes xifres, des de l’OMS es treballa en el pla 95-95-95, que pretén que el 2030 el 95% de les persones amb VIH estiguin diagnosticades, el 95% rebin tractament i el 95% tinguin càrrega viral indetectable, sempre amb un 0% de discriminació. Tot i això, des d’ONUSIDA reclamen augmentar la inversió i fer una distribució equitativa per no arribar a un dels moments més perillosos del VIH. Al final, més del 80% dels casos es donen en països amb baixos ingressos, on les dones són el sector més vulnerable.
Enllaços d’interès:
Claus per entendre l’enfocament d’acció accelerada per posar fi a l’epidèmia de SIDA per al 2030. https://www.unaids.org/
sites/default/files/media_asset
Understanding_FastTrack_es.pdf
Informe mundial sobre la sida 2022 ‘En perill’ per ONUSIDA. https://
default/files/media_asset/2022-global-aids-update-summary_es.pdf
Estudi del Ministeri de Salut sobre la Vigilància Epidemiològica del VIH i SIDA a Espanya el 2020. https://www.sanidad.gob.es/
Informe de situació sobre VIH i violència basada en gènere: una aproximació des de les determinants socials per ONUSIDA i l’OMS. https://www.paho.org/gut
L’hospital de la Fundació Vicente Ferrer, un centre de referència a tota l’Índia. https://fundacionvicenteferrer
.org/es/blog/el-hospital-de-la-fundacion-vicente-ferrer-un-centro-de-referencia-en-toda-la-india
