Les dones tenen el doble de possibilitats de desenvolupar depressió.
Jan 23, 2023
Les dones tenen el doble de possibilitats de desenvolupar depressió.
Jan 23, 2023
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), existeixen factors socioeconòmics o biològics que fan que les dones tinguin més risc de patir aquest trastorn mental.
Canvis en el son, disminució de la concentració, pèrdua d’apetit, sentiments de desesperança, culpa o tristesa són alguns dels símptomes de la depressió. Aproximadament 280 milions de persones al món conviuen amb aquests símptomes, segons valora l’OMS. No obstant això, d’acord amb l’Enquesta Nacional de Salut d’Espanya (ENSE), les xifres per gènere són molt diferents, ja que les dones són dues vegades més propenses a patir aquesta malaltia mental. Això es demostra en les dades de prevalença de la depressió en dones, que duplica la dels homes amb un 7,1% enfront del 3,5%. En els casos greus aquesta diferència augmenta i per cada cas crític en homes se’n compten 3,5 en dones. Aquesta desigualtat pot ser deguda a factors socioeconòmics, biològics o culturals, entre d’altres.
Factors biològics
A mesura que les dones avancen en la vida, es troben amb certs canvis que augmenten el risc de patir depressió. Una de les primeres transformacions que viuen és la pubertat. L’OMS assenyala que en aquesta etapa “clau” les joves pateixen canvis hormonals, comencen a qüestionar la seva sexualitat, veuen canvis en el seu cos i augmenta la pressió per respondre a les expectatives del sistema educatiu. Aquest salt de la infantesa a l’adolescència es dóna “a una edat més primerenca en les dones”, augmentant les possibilitats de desenvolupar depressió més aviat.
A més, tal com enumeren diversos estudis de gènere, en aquesta etapa moltes joves “comencen a notar” els símptomes del síndrome premenstrual (SPM) amb “grans conseqüències” a nivell emocional. Aquests símptomes s’“empitjoren” per a gairebé un 10% de les persones que menstruen perquè experimenten el trastorn disfòric premenstrual (TDPM). La irritabilitat, sentiments de desesperació, pensaments suïcides o un estat d’ànim deprimit són els reptes als quals s’enfronten les persones afectades i, segons especialistes en salut mental, “són variables que poden acabar generant depressió”.
L’embaràs i/o el període fins que s’aconsegueix són altres etapes decisives. Els experts en aquest camp expliquen que intentar quedar embarassada i no aconseguir-ho per problemes d’esterilitat o si es pateix un avortament espontani “fa sentir alts nivells de frustració, incomprensió o por”. En cas d’aconseguir-ho, expliquen que s’enfronten a canvis hormonals o corporals, pensaments sobre el futur del fetus i pressió per cuidar-se i organitzar “cada detall” per garantir la “millor” rebuda. Aquesta combinació pot “sobrepassar les dones”, sobretot si s’hi suma una manca de suport familiar, canvis en l’estil de vida o si l’embaràs no és desitjat.
No tot acaba aquí perquè, com indiquen diverses investigacions, al voltant d’un 15% de les dones que es converteixen en mares acaben patint depressió postpart. Els psicòlegs especialitzats en aquesta condició parlen de sentiments de culpa fins a pensaments suïcides que poden derivar de l’alteració hormonal, el “gran canvi de vida i la responsabilitat dels cures” que suposa, complicacions en el moment del part o els dubtes sobre “si s’està fent bé”. Més endavant arriba la menopausa, durant la qual els nivells d’estrògens “pugen i baixen sense control”, els problemes de son o el ritme de vida accelerat afavoreixen l’aparició de la depressió. Els professionals de la salut psicològica insisteixen en la necessitat de destacar que comptar amb antecedents d’ansietat, depressió o altres trastorns dispara les possibilitats de patir-la.
Condicions de vida
Tot va més enllà del biològic i el sistema patriarcal en què conviuen les dones les posa en el punt de mira. El departament de Dones de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) assenyala que una de cada tres dones pateix violència de gènere. A més, alerten que si aquest tipus de maltractament s’allarga en el temps pot “afectar greument la salut mental de la víctima i acabar anul·lant-la,” fins al punt de patir un trastorn d’estrès posttraumàtic (TEPT).
La bretxa salarial provoca que les dones “tinguin un risc més alt de pobresa,” així ho qualifica Amnistia Internacional. Els psicòlegs expliquen que això provoca en les dones sentiments d’incertesa sobre el que pot passar, negativitat o sensació de “falta de control.” Un informe publicat a la revista Science i elaborat per la Universitat de Harvard juntament amb l’Institut de Tecnologia de Massachusetts reforça aquesta idea i afirma que les persones amb ingressos més baixos tenen fins a tres vegades més possibilitats de patir depressió. A més, aquestes circumstàncies econòmiques dificulten l’accés a la sanitat i en alguns països en vies de desenvolupament més del 75% de les persones afectades per depressió no reben cap tipus de tractament, segons indica l’OMS.
A nivell cultural, només cal mirar enrere en el temps per recordar que durant segles a les dones se’ls va adjudicar el paper de cuidadores de la família. En la majoria de casos, “es descuidaven elles mateixes” i sentien una “gran pressió si no complien les expectatives de perfecció que la societat esperava.” Els professionals en salut mental afegeixen que aquest fet pot provocar frustració, baixa autoestima, culpabilitat i acabar en estats depressius. L’arribada de la dona al món laboral ha provocat que compaginin la feina amb les responsabilitats domèstiques i “sentin una sobrecàrrega difícil de suportar.”
Aquesta activitat constant afavoreix que “moltes dones tinguin depressió d’alta funcionalitat,” com la cataloga la psicòloga clínica Carla Marie Manly. Aquest tipus és més difícil de detectar perquè la vida segueix “amb normalitat,” continuant amb la feina, l’oci i la cura de familiars. Mentrestant, un estudi de la Universitat del País Basc (UPV/EHU) assegura que “el consum de psicofàrmacs prescrits és més gran entre les dones.”
Molts casos continuen silenciats a causa de l’“estigma social” existent al voltant de la depressió. Algunes dones que conviuen amb aquesta afecció asseguren que han hagut d’escoltar que són “histèriques” o que “és tot una exageració.” El futur és clar i la Confederació de Salut Mental d’Espanya apunta que una de cada cinc dones desenvoluparà depressió al llarg de la seva vida. Per frenar-ho, des del Ministeri de Salut treballen en un Pla d’Acció de Salut Mental fins al 2024 perquè és un “problema que afecta a tothom.”
Enllaços d’interès:
Salut mental de l’adolescent per l’OMS. https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/adolescent-mental-health
Revista In Mujeres sobre salut amb perspectiva de gènere, editada per l’Institut de les Dones. https://consaludmental.org/centro-documentacion/inmujeres-monografias-feministas-salud-genero/
Enquesta Europea de Salut a Espanya elaborada pel Ministeri de Sanitat. https://www.sanidad.gob.es/estadEstudios/
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), existeixen factors socioeconòmics o biològics que fan que les dones tinguin més risc de patir aquest trastorn mental.
Canvis en el son, disminució de la concentració, pèrdua d’apetit, sentiments de desesperança, culpa o tristesa són alguns dels símptomes de la depressió. Aproximadament 280 milions de persones al món conviuen amb aquests símptomes, segons valora l’OMS. No obstant això, d’acord amb l’Enquesta Nacional de Salut d’Espanya (ENSE), les xifres per gènere són molt diferents, ja que les dones són dues vegades més propenses a patir aquesta malaltia mental. Això es demostra en les dades de prevalença de la depressió en dones, que duplica la dels homes amb un 7,1% enfront del 3,5%. En els casos greus aquesta diferència augmenta i per cada cas crític en homes se’n compten 3,5 en dones. Aquesta desigualtat pot ser deguda a factors socioeconòmics, biològics o culturals, entre d’altres.
Factors biològics
A mesura que les dones avancen en la vida, es troben amb certs canvis que augmenten el risc de patir depressió. Una de les primeres transformacions que viuen és la pubertat. L’OMS assenyala que en aquesta etapa “clau” les joves pateixen canvis hormonals, comencen a qüestionar la seva sexualitat, veuen canvis en el seu cos i augmenta la pressió per respondre a les expectatives del sistema educatiu. Aquest salt de la infantesa a l’adolescència es dóna “a una edat més primerenca en les dones”, augmentant les possibilitats de desenvolupar depressió més aviat.
A més, tal com enumeren diversos estudis de gènere, en aquesta etapa moltes joves “comencen a notar” els símptomes del síndrome premenstrual (SPM) amb “grans conseqüències” a nivell emocional. Aquests símptomes s’“empitjoren” per a gairebé un 10% de les persones que menstruen perquè experimenten el trastorn disfòric premenstrual (TDPM). La irritabilitat, sentiments de desesperació, pensaments suïcides o un estat d’ànim deprimit són els reptes als quals s’enfronten les persones afectades i, segons especialistes en salut mental, “són variables que poden acabar generant depressió”.
L’embaràs i/o el període fins que s’aconsegueix són altres etapes decisives. Els experts en aquest camp expliquen que intentar quedar embarassada i no aconseguir-ho per problemes d’esterilitat o si es pateix un avortament espontani “fa sentir alts nivells de frustració, incomprensió o por”. En cas d’aconseguir-ho, expliquen que s’enfronten a canvis hormonals o corporals, pensaments sobre el futur del fetus i pressió per cuidar-se i organitzar “cada detall” per garantir la “millor” rebuda. Aquesta combinació pot “sobrepassar les dones”, sobretot si s’hi suma una manca de suport familiar, canvis en l’estil de vida o si l’embaràs no és desitjat.
No tot acaba aquí perquè, com indiquen diverses investigacions, al voltant d’un 15% de les dones que es converteixen en mares acaben patint depressió postpart. Els psicòlegs especialitzats en aquesta condició parlen de sentiments de culpa fins a pensaments suïcides que poden derivar de l’alteració hormonal, el “gran canvi de vida i la responsabilitat dels cures” que suposa, complicacions en el moment del part o els dubtes sobre “si s’està fent bé”. Més endavant arriba la menopausa, durant la qual els nivells d’estrògens “pugen i baixen sense control”, els problemes de son o el ritme de vida accelerat afavoreixen l’aparició de la depressió. Els professionals de la salut psicològica insisteixen en la necessitat de destacar que comptar amb antecedents d’ansietat, depressió o altres trastorns dispara les possibilitats de patir-la.
Condicions de vida
Tot va més enllà del biològic i el sistema patriarcal en què conviuen les dones les posa en el punt de mira. El departament de Dones de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) assenyala que una de cada tres dones pateix violència de gènere. A més, alerten que si aquest tipus de maltractament s’allarga en el temps pot “afectar greument la salut mental de la víctima i acabar anul·lant-la,” fins al punt de patir un trastorn d’estrès posttraumàtic (TEPT).
La bretxa salarial provoca que les dones “tinguin un risc més alt de pobresa,” així ho qualifica Amnistia Internacional. Els psicòlegs expliquen que això provoca en les dones sentiments d’incertesa sobre el que pot passar, negativitat o sensació de “falta de control.” Un informe publicat a la revista Science i elaborat per la Universitat de Harvard juntament amb l’Institut de Tecnologia de Massachusetts reforça aquesta idea i afirma que les persones amb ingressos més baixos tenen fins a tres vegades més possibilitats de patir depressió. A més, aquestes circumstàncies econòmiques dificulten l’accés a la sanitat i en alguns països en vies de desenvolupament més del 75% de les persones afectades per depressió no reben cap tipus de tractament, segons indica l’OMS.
A nivell cultural, només cal mirar enrere en el temps per recordar que durant segles a les dones se’ls va adjudicar el paper de cuidadores de la família. En la majoria de casos, “es descuidaven elles mateixes” i sentien una “gran pressió si no complien les expectatives de perfecció que la societat esperava.” Els professionals en salut mental afegeixen que aquest fet pot provocar frustració, baixa autoestima, culpabilitat i acabar en estats depressius. L’arribada de la dona al món laboral ha provocat que compaginin la feina amb les responsabilitats domèstiques i “sentin una sobrecàrrega difícil de suportar.”
Aquesta activitat constant afavoreix que “moltes dones tinguin depressió d’alta funcionalitat,” com la cataloga la psicòloga clínica Carla Marie Manly. Aquest tipus és més difícil de detectar perquè la vida segueix “amb normalitat,” continuant amb la feina, l’oci i la cura de familiars. Mentrestant, un estudi de la Universitat del País Basc (UPV/EHU) assegura que “el consum de psicofàrmacs prescrits és més gran entre les dones.”
Molts casos continuen silenciats a causa de l’“estigma social” existent al voltant de la depressió. Algunes dones que conviuen amb aquesta afecció asseguren que han hagut d’escoltar que són “histèriques” o que “és tot una exageració.” El futur és clar i la Confederació de Salut Mental d’Espanya apunta que una de cada cinc dones desenvoluparà depressió al llarg de la seva vida. Per frenar-ho, des del Ministeri de Salut treballen en un Pla d’Acció de Salut Mental fins al 2024 perquè és un “problema que afecta a tothom.”
Enllaços d’interès:
Salut mental de l’adolescent per l’OMS. https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/adolescent-mental-health
Revista In Mujeres sobre salut amb perspectiva de gènere, editada per l’Institut de les Dones. https://consaludmental.org/
centro-documentacion/inmujeres-monografias-feministas-salud-genero/
Enquesta Europea de Salut a Espanya elaborada pel Ministeri de Sanitat. https://www.sanidad.
