Les tasques de cures són una de les principals fonts de deteriorament de la salut de les dones.
Jun 06, 2023
Les tasques de cures són una de les principals fonts de deteriorament de la salut de les dones.
Jun 06, 2023
Tres quartes parts de la feina de cures no remunerades recauen sobre les dones, segons Oxfam Intermón.
Per a l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el concepte de salut és “un estat de complet benestar físic, mental i social, i no només l’absència de malalties o afeccions”. Com a mostra, per sentir una salut plena no n’hi ha prou amb tenir un equilibri en els aspectes biològics. Amb el pas del temps s’ha evidenciat que circumstàncies com la cultura, la religió, el lloc de naixement o la situació socioeconòmica també hi influeixen. Igual que ho fa el gènere de la persona perquè, per exemple, el fet que les dones —per rols de gènere establerts— es dediquin a tasques de cures fa que tinguin “més possibilitats” que la seva salut es deteriori. Així ho afirma l’estudi ‘Les cures i la salut de les dones’ elaborat per l’Institut Andalús de la Dona (IAM).
Aquest mateix informe assenyala que a Espanya “tres de cada quatre persones cuidadores” són dones i que s’encarreguen, en major mesura, de les tasques relacionades amb el desenvolupament de la vida quotidiana: ajudar a menjar, vestir-se o rentar-se. Això té “conseqüències directes” en el seu estat de salut i es parla que senten més dolor, malestar, malalties cròniques o problemes de salut mental perquè tenen menys temps per fer “exercici físic, descansar o cuidar l’alimentació”.
Una situació que encara s’agreuja més quan la persona cuidada pateix un procés víric. La proximitat durant hores per fer companyia, administrar medicació o menjar fa que, en el cas de les mares, moltes acabin dient: “és que el meu fill ha tingut unes dècimes aquests dies i jo també he caigut” o similars. Una investigació d’Oxfam Intermón parla del concepte de “cost d’oportunitat”, ja que moltes dones perden l’oportunitat de desenvolupar-se en altres àmbits, com pot ser el laboral, en haver de deixar de treballar o agafar la baixa durant un temps.
Tot aquest treball i exposició de la salut ni de bon tros està “remunerat”, ni tampoc, al llarg de la història, s’ha “equiparat” al que es fa en una fàbrica o oficina. Tot i això, el valor econòmic d’aquestes cures, realitzades majoritàriament a la llar, podria “triplicar” el que genera la indústria tecnològica “al món”, segons publica una anàlisi de l’organització Oxfam Intermón. Aquest mateix informe estima que, a escala mundial, el treball domèstic tindria un valor de 10,8 bilions de dòlars anuals. A Espanya també es coneixen dades: la sociòloga Marta Domínguez ha publicat un estudi en què afirma que les cures no remunerades aportarien prop del 40% del PIB, superant els 425.000 milions d’euros.
L’arribada de la pandèmia provocada per la covid-19 ha servit, segons diversos professionals de la salut, per posar sobre la taula el “model de societat”. Amb el tancament de les escoles, moltes dones es preguntaven “qui cuidarà dels meus fills si he de continuar treballant?”, mentre que d’altres, treballant en el sector sanitari, pensaven i vivien amb la por de “contagiar aquelles persones que cuiden fora de l’hospital”.
A Espanya, l’Institut Nacional d’Estadística (INE) comptabilitzava que el 2019 hi havia aproximadament 316.094 professionals d’infermeria col·legiats, dels quals un 84,2% eren dones —266.020 del total—. Dades que demostren, un cop més, que van ser les dones qui més van posar la seva salut en risc, i que cal analitzar les crisis sanitàries amb perspectiva de gènere.
Amb aquesta idea sorgeix la investigació de Clare Wenham, Julia Smith i Rosemary Morgan titulada ‘Covid-19: los impactos del brote en el género’. Les tres científiques coincideixen que existeix una “vulnerabilitat diferencial a la infecció entre homes i dones”, i que no és només per motius biològics, sinó que està vinculada als rols i mandats associats al gènere. Per això fan una crida als governs perquè incorporin dones als grups que elaboren protocols d’actuació en situacions d’emergència sanitària, ja que això permetria “el desenvolupament de polítiques d’intervenció equitatives i igualitàries”.
Més enllà de com afecten les cures a la salut, les dones també s’enfronten a la mort materna. L’OMS estima que cada dia moren 830 dones al món, aproximadament 2 per minut, per causes relacionades amb l’embaràs o el part. A més, afegeix que el 99% dels casos tenen lloc en països en vies de desenvolupament.
Reduir aquestes xifres de mortalitat materna és una de les raons per les quals cada 28 de maig se celebra el Dia Internacional de la Salut per a les Dones. Una data que avui dia pretén reafirmar que la salut és un dret humà fonamental al qual les dones han de tenir accés sense restriccions ni desigualtats. De moment, aquest dret encara no s’ha assolit plenament, i cal continuar lluitant per aconseguir un avortament segur i lliure arreu del món, així com serveis de salut sexual i reproductiva integrals i gratuïts.
Links de referència:
Investigació publicada a The Lancet titulada ‘Covid-19: los impactos del brote en el género’ por Clare Wenham, Julia Smith y Rosemary Morgan https://web.archive.org/web/20230406031009/https://www.thelancet.com/
journals/lancet/article/PIIS0140-6736(20)30526-2/fulltext
Informe Los cuidados y la salud de las mujeres per l’Institut Andalús de la Dona https://www.juntadeandalucia.es/institutodelamujer/files/ACCIONPORLASALUD/
Tres quartes parts de la feina de cures no remunerades recauen sobre les dones, segons Oxfam Intermón.
Per a l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el concepte de salut és “un estat de complet benestar físic, mental i social, i no només l’absència de malalties o afeccions”. Com a mostra, per sentir una salut plena no n’hi ha prou amb tenir un equilibri en els aspectes biològics. Amb el pas del temps s’ha evidenciat que circumstàncies com la cultura, la religió, el lloc de naixement o la situació socioeconòmica també hi influeixen. Igual que ho fa el gènere de la persona perquè, per exemple, el fet que les dones —per rols de gènere establerts— es dediquin a tasques de cures fa que tinguin “més possibilitats” que la seva salut es deteriori. Així ho afirma l’estudi ‘Les cures i la salut de les dones’ elaborat per l’Institut Andalús de la Dona (IAM).
Aquest mateix informe assenyala que a Espanya “tres de cada quatre persones cuidadores” són dones i que s’encarreguen, en major mesura, de les tasques relacionades amb el desenvolupament de la vida quotidiana: ajudar a menjar, vestir-se o rentar-se. Això té “conseqüències directes” en el seu estat de salut i es parla que senten més dolor, malestar, malalties cròniques o problemes de salut mental perquè tenen menys temps per fer “exercici físic, descansar o cuidar l’alimentació”.
Una situació que encara s’agreuja més quan la persona cuidada pateix un procés víric. La proximitat durant hores per fer companyia, administrar medicació o menjar fa que, en el cas de les mares, moltes acabin dient: “és que el meu fill ha tingut unes dècimes aquests dies i jo també he caigut” o similars. Una investigació d’Oxfam Intermón parla del concepte de “cost d’oportunitat”, ja que moltes dones perden l’oportunitat de desenvolupar-se en altres àmbits, com pot ser el laboral, en haver de deixar de treballar o agafar la baixa durant un temps.
Tot aquest treball i exposició de la salut ni de bon tros està “remunerat”, ni tampoc, al llarg de la història, s’ha “equiparat” al que es fa en una fàbrica o oficina. Tot i això, el valor econòmic d’aquestes cures, realitzades majoritàriament a la llar, podria “triplicar” el que genera la indústria tecnològica “al món”, segons publica una anàlisi de l’organització Oxfam Intermón. Aquest mateix informe estima que, a escala mundial, el treball domèstic tindria un valor de 10,8 bilions de dòlars anuals. A Espanya també es coneixen dades: la sociòloga Marta Domínguez ha publicat un estudi en què afirma que les cures no remunerades aportarien prop del 40% del PIB, superant els 425.000 milions d’euros.
L’arribada de la pandèmia provocada per la covid-19 ha servit, segons diversos professionals de la salut, per posar sobre la taula el “model de societat”. Amb el tancament de les escoles, moltes dones es preguntaven “qui cuidarà dels meus fills si he de continuar treballant?”, mentre que d’altres, treballant en el sector sanitari, pensaven i vivien amb la por de “contagiar aquelles persones que cuiden fora de l’hospital”.
A Espanya, l’Institut Nacional d’Estadística (INE) comptabilitzava que el 2019 hi havia aproximadament 316.094 professionals d’infermeria col·legiats, dels quals un 84,2% eren dones —266.020 del total—. Dades que demostren, un cop més, que van ser les dones qui més van posar la seva salut en risc, i que cal analitzar les crisis sanitàries amb perspectiva de gènere.
Amb aquesta idea sorgeix la investigació de Clare Wenham, Julia Smith i Rosemary Morgan titulada ‘Covid-19: los impactos del brote en el género’. Les tres científiques coincideixen que existeix una “vulnerabilitat diferencial a la infecció entre homes i dones”, i que no és només per motius biològics, sinó que està vinculada als rols i mandats associats al gènere. Per això fan una crida als governs perquè incorporin dones als grups que elaboren protocols d’actuació en situacions d’emergència sanitària, ja que això permetria “el desenvolupament de polítiques d’intervenció equitatives i igualitàries”.
Més enllà de com afecten les cures a la salut, les dones també s’enfronten a la mort materna. L’OMS estima que cada dia moren 830 dones al món, aproximadament 2 per minut, per causes relacionades amb l’embaràs o el part. A més, afegeix que el 99% dels casos tenen lloc en països en vies de desenvolupament.
Reduir aquestes xifres de mortalitat materna és una de les raons per les quals cada 28 de maig se celebra el Dia Internacional de la Salut per a les Dones. Una data que avui dia pretén reafirmar que la salut és un dret humà fonamental al qual les dones han de tenir accés sense restriccions ni desigualtats. De moment, aquest dret encara no s’ha assolit plenament, i cal continuar lluitant per aconseguir un avortament segur i lliure arreu del món, així com serveis de salut sexual i reproductiva integrals i gratuïts.
Links de referència:
Investigació publicada a The Lancet titulada ‘Covid-19: los impactos del brote en el género’ por Clare Wenham, Julia Smith y Rosemary Morgan https://web.archive.org/web/
journals/lancet/article/PIIS0140-6736(20)30526-2/fulltext
Informe Los cuidados y la salud de las mujeres per l’Institut Andalús de la Dona https://www.juntadeandalucia.
